Gauss i la Setmana Santa

Cada any durant aquestes dates, i sobretot, l'últim dia de vacances de Setmana Santa, que és quan et mires el calendari de l'any vinent per saber quan "caurà" setmana santa, em pregunto:

"Perquè coi cada any la Setmana Santa cau en dies diferents?"

Si, si, m'han donat mooooltes respostes:

1) Que si depen del dia que cau no sé què...

2) Que si 8 dies després de no sé què...

Però realment algú sap el PERQUÈ real, o almenys la FORMA de Calcula-ho?

Doncs, bé, anem per parts. Primer us explicaré el PERQUÈ de tot plegat, i després COM CALCULAR-HO: (Font: ca.wikipedia.org)

La Setmana Santa se celebra a la primavera, però no s'escau en una data determinada del calendari, sinó que es determina d'acord amb el calendari lunar. Les esglésies occidental i oriental utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua (el calendari gregorià a Occident, i el calendari julià a Orient), i encara no han arribat a cap acord per unificar el seu criteri.

No és d'estrenyar, que com sempre, l'Esglèsia Occidental i l'Oriental vulguin tenir la raó,..., coi d'esglesies...

Una mica més d'Història sobre el tema "Pascual"....

Entre l'any 31 dC (Jesús ressucità l'any 30) i el 325 dC la Paqua cristiana se celebrava:

• El dia o just després del primer dia de la Pasqua jueva, amb independència de quin fós el dia de la setmana; o bé
• El diumenge més proper al primer dia de la Pasqua jueva, o el primer dia de la Pasqua jueva si queia en dimenge.

Ambdós mètodes es varen utilitzar durant aquest període.

Al juny del 325 tot un seguit d'astrònoms varen calcular per a l'Església les dates teòriques de lluna plena. Cada una d'aquestes dates és una lluna plena eclesiàstica. La primera lluna plena eclesiàstica que té lloc després del 20 de març (data de l'equinoci de primavera l'any 325) s'anomena Lluna Plena Pasqual. L'any següent, l'Església defineix la data de Pasqua com el primer diumenge que segueix la Lluna Plena Pascual. Aquest algoritme dóna 19 dates possibles per a la Pasqua. Noteu que estava en ús el calendari julià.

Al 1582 té lloc la reforma del calendari ordenada pel papa Gregori XIII, que introdueix el calendari gregorià, i amb ell, nous càlculs per a determinar el dia de la Pasqua cristina. En aquella època la data de l'equinoci s'havia desplaçat deu dies des de la data de l'equinoci l'any 325, degut a que l'any mitjà julià (365,25 dies) és més llarg que l'any astronòmic. La reforma gregoriana treu aquests deu dies afegits de més pel calendari julià (al 4 d'octubre del 1582 del calendari julià el va seguir el 15 d'octubre del gregorià) i reforma el calendari donant un any mitjà més curt (365,2425). Aquest calendari és acurat fins a l'any 4100, any en què caldran nous ajustaments.

La definició de Pasqua continua essent la mateixa, però es fan servir algoritmes més precisos que donen 35 dates possibles, entre el 22 de març i el 25 d'abril. Es continua prenent el 20 de març com a data teòrica de l'equinoci de primavera (data que no sempre coincideix amb l'equinoci astronòmic).

L'història està molt bé, oi? però el que us interessa és saber com caurà la Setmana Santa l'any vinent per mirar quants dies us heu d'agafar per poder festa tota la setmana, oi? Doncs mireu, segons el Sr. Gauss és així de fàcil:

Dividim l'any el qual vulguem saber la Pasqua per 19 i a la resta l'anomenem "a". Dividim el mateix número per 4 i anomenem a la resta "b". Tornem a dividir el mateix número per 7 i anomenen a la resta "c".

Dividim 19*a + m per 30 i anomenem "d" a la resta. Dividim 2*b + 4*c + 6*d + n per 7 i anomenem a la resta "e".

El valor de "m" i "n" serà el següent: Si l'any proposat és anterior a la reforma gregoriana, és a dir, abans de 1583, m=15 i n=6. Però si l'any és posterior, observeu la taula següent:

Des de 1582 fins a 1699 m=22 i n=2 Des de 1699 fins a 1799 m=23 i n=3 Des de 1799 fins a 1899 m=23 i n=4 Des de 1899 fins a 2099 m=24 i n=5

Un cop sabut això, tenim que la Pasqua serà:

(22 + d + e) de març (Agafarem aquesta fórmula sempre que el total no sobrepassi 31) o bé: (d + e - 9) d'abril (Agafarem aquesta fórmula sempre que el total sigui positiu)

Com a exemple procedim a escatir la Pasqua del any 2005:

Resta de 2005 / 19 = 10 Resta de 2005 / 4 = 1 Resta de 2005 / 7 = 3

Dividim 19*10 + 24 entre 30 i tenim el número 4 de resta. Dividim 2*1 + 4*3 + 6*4 + 5 entre 7 i tenim una resta de 1.

Així doncs 22 + 4 + 1 = 27 de març, diumenge de Pasqua. A partir d'aquí, podrem determinar totes les altres festes mòbils del calendari.

Ho teniu clar, ara? Bé, per si algú li fa mandra calcular-ho, aquí ho teniu:

Diumenge de Pàscua - Any 2009 - 12/04/2009

Diumenge de Pàscua - Any 2010 - 04/04/2010

Diumenge de Pàscua - Any 2011 - 24/04/2011

Ja podeu començar a fer càlculs, i tot gràcies a Gauss...!

Entrenadors de Bàsquet....Quina desesperació!!!

Aquesta setmana m'agradaria compartir amb vosaltres, i especialment amb els que sabeu i coneixeu el sentiment de "desesperació" que podem arribar a tenir els entrenadors després d'algun partit.

I sinó, digueu-li al Sr. Kevin Borseth Rant, entrenador de l'equip Femení de Michigan State....

Democràcia...!

La noticia és inevitable, i tot i que segur que la podreu llegir als diaris, blocs, noticies, radio,...us la poso per si hi ha algun despistat: (Font: www.3cat24.cat)

El PSOE guanya les eleccions amb 167 escons, 12 més que el PP

Amb el 87% escrutat, els socialistes han guanyat les eleccions amb el 44% dels vots i 167 escons, 3 més que els que van obtenir al 2004. El PP guanya 7 escons i n'aconsegueix 155 i el 40% dels vots. CiU és dels únics partits que surten victoriosos de la bipolarització dels resultats i continua com a tercera força política al Congrés, mantenint els 10 escons que tenia. EAJ-PNB també aguanta bastant bé el cop i només perd un dels escons que tenia i es queda amb 6. ERC, en canvi, surt molt malparada de les eleccions i amb només 3 escons perd el grup parlamentari que va aconseguir fa quatre anys en passar d'1 a 8 escons. Tampoc li ha anat bé a IU, que ha passat de 5 a 2 escons i també ha perdut el seu grup parlamentari.

Finalment no hi ha hagut la tan comentada majoria absoluta i els socialistes no han obtingut la majoria necessària per governar en solitari, però aquesta nit celebren la victòria a Ferraz. El PSOE ha guanyat unes eleccions que han confirmat la bipolarització que ha acompanyat tota la campanya electoral i que, a les urnes, s'ha traduït en un fort bipartidisme. Les dues principals forces polítiques han sortit reforçades en detriment de les altres formacions, que han perdut vots i representació al Congrés.

El PSOE ha aconseguit el 44% dels vots i 167 escons, 3 més que ara fa quatre anys. El PP també ha millorat resultats, i en major mesura. Amb el 40% dels vots, aconsegueix 155 escons, 7 més dels que tenia.

Amb l'escrutini encara no acabat, el coordinador de campanya del PP, Pío García Escudero, ha comparegut davant els mitjans per valorar els resultats. Els populars han encaixat la derrota, han reconegut la victòria "neta" del PSOE i han felicitat José Luis Rodríguez Zapatero.

CiU aguanta bé el cop i es manté com a tercera força política al Congrés amb uns resultats molt semblants als del 2004, que li permeten mantenir els 10 escons que tenia. També EAJ-PNB fa un bon paper, tot i que perd un escó i es queda amb 6. No poden dir el mateix ni ERC ni IU. Esquerra no ha pogut igualar la gesta que van fer el 2004, quan van entrar al Congrés en passar d'1 a 8 escons, i ara veu com perd el grup parlamentari i es queda amb 3 escons. Tampoc IU tindrà aquesta legislatura grup propi al Congrés perquè perd 2 dels 5 escons que tenia.

El BNG repeteix amb 2 escons, CC-PNC en perd un i passa a tenir-ne 2, el nou UPyC n'aconsegueix 1, i Na-Bai i Nc-CCn mantenen el que tenien.

Què és un BLOC?

Últimament tothom parla de Blocs. Però realment sabeu què és un Bloc? D'on prové la paraula Bloc? Doncs bé, deixeu-me que us tralladi aquesta informació directament de la Viquipedia:

En informàtica, un bloc (o blog -força usat-^[1] o bitàcola -poc usat-, de l'anglès blog, truncació de weblog) és un diari personal interactiu a Internet. Un bloc està dissenyat per a ço que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat.

El concepte de bloc existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee, l'inventor de la web, tenia una pàgina on incloïa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun; però el primer weblog com a tal Scripting News va néixer el 7 d'octubre de 1994, de la mà de Dave Winer.^[2]

A l'agost del 2006, segons l'inventari que realitza Blogcensus, la llengua catalana és la segona amb més blocs (123.320), just per darrere de l'anglès (1.958.443) i per davant del francès (83.950).

Taula de continguts [amaga] 1 Blocaires 2 Temes 3 Variants 4 Referències 5 Enllaços externs

[edita] Blocaires

Els blocaires, bloguistes, blogaires o bloguers són els qui elaboren blocs. En general, els blocaires, també anomenats en anglès webloggers o bloggers, formen veritables comunitats en línia amb aquells amb qui comparteixen interessos. Aquestes comunitats poden tenir diverses formes. Existeixen grups de treball col·laboratiu que utilitzen un webloc com a eina per a comentar, opinar i escriure notícies relatives a la seva tasca.

[edita] Temes

El que caracteritza els blocs no són els temes que tracten, sinó la manera com es publica la informació. De totes maneres, es poden classificar els blocs en diferents tipus.

Un tipus de bloc molt popular és el de l'adolescent que explica els detalls de la seva vida. Abans els diaris s'amagaven sota el llit, ara es publiquen a Internet.

Un altre tipus de bloc amb molta més incidència és el de l'expert sobre un tema. Hi ha moltes persones que utilitzen els seus blocs per transmetre els seus coneixements d'expert. Així, a part de beneficiar a tota la comunitat, també aprofiten per guanyar notorietat tot incidint en la seva activitat professional.

Els blocs polítics també són molt populars. Des de candidats a campanyes electorals fins a gent que aprofita el weblog per a explicar el sentit del seu vot. És habitual veure debats molt vius entre diferents blocs o grups de blocs, tot facilitat la participació dels ciutadans en el debat democràtic públic.

El blocs professionals no són menys importants. Hi ha grups de professionals que es coordinen o expliquen els seus projectes a través de les bitàcoles. Això sol ser molt habitual en projectes de programari lliure.

Finalment, també s'han de comentar els blocs que simplement donen informació talment fossin un diari tradicional.

[edita] Variants

• Edublogs, relacionats amb el món de l'educació, que ofereixen unes possibilitats d'interacció molt interessants entre l'alumnat i el professorat, duent l'educació més enllà dels límits de l'aula de classe i dels horaris propis de l'ensenyament obligatori.

• Els fotologs (o fotoblogs) o els videoblocs, que mostren la informació sota el format de fotografia o vídeo respectivament.

• Els Blikis la combinació dels conceptes Bloc i Wiki.

[edita] Referències

1. ↑ Les raons dels defensors del mot blog.
2. ↑ Post a Scripting News on es comenta el seu desè aniversari.

[edita] Enllaços externs

• Bitacoles.net - Directori de blocs, amb un cercador d'articles.